TENSANT L’ARC

Joan Antoni Flecha és un corredor valent, molt valent. Des que fa dos anys va tastar el sabor dolç de la victòria en el Tour, s’ha tornat un dels ciclistes més combatius del ciclisme internacional. L’any passat va xutar al pal dues vegades, i aquest ha aprofitat la primera oportunitat per tornar a provar sort. Potser no era el moment ni la manera, ja que quedava tota l’etapa per davant i no era gens fàcil arribar-hi tot sol. Quan han saltat tres corredors al contraatac, el director d’equip li ha ordenat que els esperés. En qualsevol cas, l’èxit de l’aventura continuava sent molt complicat. Els equips dels esprintadors no es poden permetre el luxe de desaprofitar oportunitats i mai els han deixat agafar un avantatge suficient.

Però Flecha no s’arronsa. Només d'arribar ha comentat que ho tornarà a provar tan aviat se senti amb forces. De moral no n'hi falta, i de classe tampoc.

Per als que només s’acosten al ciclisme quan comença al Tour, potser se’ls hauria de recordar que aquest xicot, nascut a Buenos Aires, criat a Sitges i resident últimament a Puigcerdà, és un autèntic especialista en clàssiques d’un dia. L’any passat va guanyar el Campionat de Zuric i el Giro del Lazio, i aquest any ha fet un salt de qualitat amb una sensacional actuació a les clàssiques de primavera. A la Gant-Wevelgem només una maniobra irregular de Nico Mattan el va privar de la victòria, però en la París-Roubaix es va veure el Flecha més brillant de la història, juntament amb el que va guanyar a Tolosa en el Tour 2003. Va ser el més combatiu i el que va fer la selecció. La llàstima és que es va emportar a roda Tom Boonen i George Hincapié, dos homes rapidíssims, que, evidentment, el van enviar al tercer graó del podi.

En aquest Tour, Flecha ho tornarà a provar. I algun dia pot tornar a fer diana.

< tornar