|
17 d'agost de 2004
Tothom tenim dates, a les nostres vides, que
ens quedaran gravades per sempre. Ahir, 16 d'agost,
va ser un dia d'aquests; un dia molt especial,
per a tot l'equip K2 Magic Line 2004 i per als
nostres familiars, amics i seguidors. Ahir,
la nostra expedició assolia el cim del
K2 (8.611 metres) per la ruta Magic Line o esperó
sud-est, a les 24.00 h, hora local del Pakistan.
Una via d'escalada extremadament exigent i compromesa
que només s'havia fet un cop, ara fa
gairebé vint anys. Som també,
des d'ahir, la primera expedició catalana
que arriba al cim del K2, la segona muntanya
més alta de la Terra però sens
dubte la més exigent.
Com a equip d'expedició, hem afrontat
aquest ambiciós projecte, des d'un inici,
amb moltíssima il·lusió,
amb treball dur i cohesió. També
hem tingut paciència, hem sabut esperar
i, al final, la muntanya ens ha donat una oportunitat;
pocs dies de bon temps per intentar arribar
fins a dalt de tot.
També hem vist en acció la genialitat
dels membres del nostre equip. Ahir, a les 03.30
h de la matinada, Òscar Cadiach, Manel
de la Matta i Jordi Corominas sortien de la
seva tenda d'alçada, muntada sota mateix
la Torre Casarotto a 8.150 metres, per intentar
l'atac al cim. Ahir era ja el setè dia
consecutiu des que la cordada va deixar el camp
base per iniciar l'atac a la muntanya. Set dies
a molta altura -els tres darrers vivint per
sobre de 8.000 metres- i amb una meteorologia
molt dura a l'inici del període, amb
fortes nevades i un vent molt intens.
Al cap d'unes hores, l'Òscar i en Manel
-escalant ja a molta alçada, per sobre
de 8.300 metres- han hagut de recular amb símptomes
aparents de mal d'altura i d'edema pulmonar.
La seva gran experiència com a "himalaistes"
els ha fet veure la "llum vermella"
quan tocava. Ha estat llavors quan en Jordi
Corominas ha decidit prosseguir l'atac al cim
en solitari. Per prendre una decisió
així, no només calen unes qualitats
físiques i alpinístiques extraordinàries,
és necessari també tenir un cap
molt clar, que permeti saber amb certesa on
són els propis límits.
Al llarg de tot el dia, en Jordi ha emès
comunicacions per ràdio en intervals
de dues hores, amb puntualitat i molta precisió
en els seus comentaris. A les 12.00 h ens deia
que intentava superar un tram d'aresta molt
aèria sense corda ni material d'autoassegurament.
A les 18.00 h informava que només es
trobava a uns 80 metres de desnivell del cim
del K2, i que progressava molt lentament enmig
d'un esgotador esforç per obrir traça
en neu profunda per sobre de 8.500 metres.
A les 24.00 h, per fi, en Jordi ens deia que
acabava d'arribar al cim del K2, que havia invertit
6 hores per superar 80 metres de desnivell i
21 hores des que deixava, de matinada, la tenda
a la Torre Casarotto. Però el seu dur
dia de cim està encara lluny d'acabar.
Sense perdre un minut, ha baixat per la ruta
normal i, en unes cinc hores, ha arribat fins
al camp 4 de la ruta normal de l'esperó
dels Abruzzos, on uns companys d'una expedició
japonesa -que feien també cim ahir per
la via Cesen, amb oxigen suplementari- l'han
deixat ficar-se a la seva petita tenda d'alçada
i descansar durant una hora. Poc després,
en Jordi s'ha acomiadat dels tres alpinistes
japonesos i ha prosseguit la baixada per la
via dels Abruzzos, i s'ha aturat a descansar
i hidratar-se a la tenda del camp 3, muntada
especialment amb aquesta finalitat.
En aquests moments, en Jordi continua rapelant
cap al camp 2 d'Abruzzos, molt cansat però
amb la seguretat que avui podrà dormir
a la seva tenda del camp base. L'Òscar
i en Manel, per la seva banda, baixen avui també
al camp base des del camp 3 (7.500 m) de la
ruta Magic Line.
En Fida, el nostre gran cuiner, està
treballant molt dur preparant un menú
especial de celebració per a aquesta
nit.
L'equip K2 Magic Line 2004
|
